Què són?:
És un sistema natural format entre un medi físic i els organismes vius que hi viuen i es relacionen entre si amb relacions de simbiósi o com aliment formant una cadena alimentària.
Ecosistemes Marins-Aquàtics:
Hi han de dos tipus, d'aigua dolça i aigua salada; dins l'aigua dolça trobem aigua estancada com llacs i aigues que corren com rius; dins l'aigua salada hi han els de mar poc profund i els oceànics.
El nècton:
Què és?:
El nècton són tots aquells organismes pelàgics que neden activament. El formen peixos, cetacis i cefalòpodes.
Tipus:
N'hi han de dos tipus: nerítiques, són la majoria i són aquelles que viuen en aigües de la plataforma continental, i també n'hi han d'oceàniques; que viuen als talussos continentals i a les planes abissals.
Profunditat:
El nècton viu en diferents profunditats: l'epipelàgic, que va de la superfície del mar als 200 metres de profunditat; el mesopelàgic, que és des de 200 metres als 1000 de profunditat; i el batipelàgic, que és de profunditats més grans que 1000 metres.
La majoria, sigui nerític o oceànic viuen en l'epipelàgic, perquè és la més rica en zooplàncton, fitoplàncton i és la més càlida i il·luminada.
En l'epipelàgic hi viuen tota mena de vida i de mida curta, amb gran capacitat de reproducció que s'agrupen en bancs com la sardina i el seitó.
En canvi, hi ha altre nècton amb un cos més aerodinàmic i desenvolupat, una bufeta natatòria desenvolupada, temperatura corporal alta i alta quantitat de teixit muscular com el bonítol, la tonyina, el peix espasa.
Al meso-pelàgic i al batipelàgic hi habiten organismes petits, amb òrgans sensorials molt desenvolupats i amb cossos capaços d'aguantar les altes pressions, la llum no hi arriba, per això tenen organs lumínics per atrau-re preses i amb coloracions fosques com el peix abissals o el peix gripau que són depredadors de peixos i de zooplàncton.
Els ambients pelàgics:
1. Quina diferència hi ha entre el medi nerític i oceànic?
Que el nerític consisteix en les aigües que es posen sobre la plataforma continental com ara, el Mar Mediterrani; i l'oceànic són els talussos i les planes abissals com ara, les fosses Marianes.
2.Assenyala els límits entre els medis epipelàgic, meso-pelàgic i batipelàgic:
Epipelàgic: Superfície-200 metres de profunditat.
Meso-pelàgic:200 metres de profunditat-1000 metres de profunditat.
Batipelàgic: Més de 1000 metres de profunditat.
3.Quines condicions favorables ofereix el medi epipelàgic sobre els altres dos?
Que és el més càlid i té molta llum per estar just sota la superfície.
El nècton
1.Indica altres organismes nectònics a més dels peixos:
Els cefalòpodes; sípies, pops, calamars. Els cetacis; les balenes, els dofins, etc.
2.Posa dos exemples de peixos que s'alimenten de plàncton, un de mida petita i un de mida gran:
El seitó, i el tauró pelegrí.
3.Com s'anomenen les grans agrupacions de peixos?
S'anomenen bancs.
4.Indica algunes característiques destacades dels peixos epipelàgics que capturen altres peixos. Cita'n algún exemple:
Tenen una bufeta natatoria desenvolupada, mandívula forta, temperatura corporal alta, gran quantitat de teixit muscular i mida, cos en forma de fus molt hidrodinàmic, i cues dotades de gran mobilitat; en són exemples: La tonyina, el bonítol, el peix espasa i el peix serra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada