A continuació us explicaré una mica la nostra experiència i espero que ho gaudiu tant com o vaig fer jo:
La Fuentona de Muriel
La Fuentona de
Muriel és un aqüífer que origina el riu abion, el nom d’Abion te un sentit
etimològic que ve de abion albi d’aigües blanques perquè són clares.
La Fuentona és una gran basa d’uns 8 metres de diàmetre situat a la roca calissa amb una gran varietat de mol·luscos i crustacis de riu.
A més és un parc natural degut a la seva gran varietat d’animals i a més té una gran concentració de savines turíferes ( juniperus thurifera) i plantes aquàtiques com bogals i joncs i als peus dels arbres, als farallons es troba uvadeoso, una planta que forma catifes i servia d’aliment als ossos fa 300 anys quan hi havia.
S’hi poden
trobar rates d’aigua nodries, les gardunyes, els porcs senglars, els cabirols,
els teixons, cervols etc.
Com és de roca calissa es desfà o dissolt amb l’aigua, i per això les seves galeries són tant grans que fa 30 anys que s’exploren i no s’ha trobat encara la fi. Explorant-lo s’han mort 4 espeleòlegs i en baixar l’últim tram es solen invertir 4 hores i nomes ho han superat 2 persones.
Com és de roca calissa es desfà o dissolt amb l’aigua, i per això les seves galeries són tant grans que fa 30 anys que s’exploren i no s’ha trobat encara la fi. Explorant-lo s’han mort 4 espeleòlegs i en baixar l’últim tram es solen invertir 4 hores i nomes ho han superat 2 persones.
El sistema Ibèric
El castro es un
poble a la muntanya que vam veure al sistema ibèric i també vam veure el mont
Urbión que en eusquera significa 2 aigües bones i en el costat que porta al Duero
hi han muntanyes de terrissa vermella i erms.
El canyó del Rio Lobos
Són 24 km de
de canyons, vam fer un en autobús i 2 a
peu. Va haver-hi un clima típic de la messeta, assolellat amb poc cúmuls
però com feia calor la humitat s’evapora i per la tarda pot ploure. Al canyó hi
ha tres ecosistemes diferents.
Soto flubial
El soto
fluvial, que és tot el sotabosc i el riu, i hi viuen nodries, cabirols, musaranya,
rates d’aigua, barbs i granotes, també té salze, oliveretes, pollancres, a més
el riu Lobos és l’únic riu d’aigua freda que té nenúfars d’aigua càlida com el
nenúfar de flor groga, i també hi ha joncs i bogals.
Farallons
rocosos
Són parets amb
forats i cavitats formades a la roca calissa de la montanya per la pluja. Les
plantes més comuns són l’ungla de gat, té de roca i altres plantes que puguin
retenir l’aigua (de fulla aciculada).
Com són a la paret de la muntanya només hi ha ocells: Hi ha 300 parelles de voltors comuns de 2 metres i mig d’envergadura, i només dues de d’àliga reial, també hi ha xoriguers, falcons, mussol reials, milans i aligons.
Erms
Com són a la paret de la muntanya només hi ha ocells: Hi ha 300 parelles de voltors comuns de 2 metres i mig d’envergadura, i només dues de d’àliga reial, també hi ha xoriguers, falcons, mussol reials, milans i aligons.
Erms
Són unes
estepes o camps en les que es troben diferents arbres: com l’alzina, la savina,
que es diferencia de l’alzina per la seva forma cònica o piramidal, en canvi
l’alzina té un aspecte de globus.
També hi ha pinasses (Pinus Nigra) que és l’únic pi que creix en terres calisses i es d’origen siberià, té unes fulles aciculades molt llargues i es reservaven temps enrere per fer vaixells de vela per la noblesa, la casa reial.
També es poden trobar roures, que eren el arbres
originaris del canó. Es poden trobar ginebró que es diferencien de la savina
per la seva fulla punxant i pel seu fruit d’on s’extrau la ginebra.
Un petit arbust interessant és la estepa, una planta que creix en sòl pobre i despès d’un incendi, guarda el fruit dins una capsula que surt disparada amb la calor i la seva flor s’obre pel de matí i es tanca per la nit.
També vam troba un
liquen(una simbiosi de fong i alga) anomenat barba de caputxí, que és un
bioindicador que ens diu que no hi ha contaminació.
Els animals són el cabirol,
el teixó, la guineu, el porc senglar, el cérvol i petits rosegadors.
També hi ha pinasses (Pinus Nigra) que és l’únic pi que creix en terres calisses i es d’origen siberià, té unes fulles aciculades molt llargues i es reservaven temps enrere per fer vaixells de vela per la noblesa, la casa reial.
Un petit arbust interessant és la estepa, una planta que creix en sòl pobre i despès d’un incendi, guarda el fruit dins una capsula que surt disparada amb la calor i la seva flor s’obre pel de matí i es tanca per la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada